Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Unitat 2. El món dels ordinadors.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Unitat 2. El món dels ordinadors.. Mostrar tots els missatges

2.9. El maquinari i el programari dels ordinadors.



Avui estudiarem els diferents components que formen el sistema de l'ordinador.

De primeres podríem dir que un ordinador està format per dues parts que es distingeixen clarament. El maquinari i el programari.

El maquinari són tots els elements físics de l'ordinador; les màquines que el fan funcionar i que funcionen amb energia elèctrica.

El programari està format pel conjunt d'instruccions, d'ordres, que fan funcionar els components del maquinari. Aquestes ordres s'anomenen "programes". Les ordres estan escrites en un llenguatge concret. Hi ha diferents llenguatges que permeten donar ordres i fer funcionar l'ordinador. Aquestes ordres, en algun punt del procés, es tradueixen en potencials elèctrics molt petits, i en micro-corrents elèctrics, que són els que circulen pels circuïts i fan funcionar el maquinari.

MAQUINARI

La imatge superior reflecteix força bé els principals components del Maquinari de l'ordinador.

Dins del maquinari, farem dues distincions: els perifèrics i la CPU (Unitat Central de Processos).

Perifèrics: són els elements que serveixen per a comunicar-nos amb l'ordinador. 
L'ordinador ens dóna informació, ens diu coses, a través dels perifèrics de "sortida", que són la pantalla o monitor (10), la impressora (16), els altaveus (9) o auriculars.
Nosaltres donem informació a l'ordinador a través dels perifèrics d'entrada, que són el micròfon, el teclat (13), el ratolí (14), l'escàner (1), la webcam, i de vegades la palanca de control o Joystick.
Hi ha algus perifèrics que serveixen per totes dues coses, és a dir que de vegades ens donen informació ells a nosaltres i de vegades som nosaltres qui els donem informació a ells, es diuen perifèrics d'entrada i sortida, i són per exemple, les unitats de disc, el disc dur (7), la disquetera per CD-ROM i DVD (6), les memòries  externes USB, els MP3, els PEN, els encaminadors (routers o modems).
Els perifèrics serien com els ulls, el nas, les orelles, el gust i el tacte de l'ordinador.


Rotating brain colored
Imatge de Brian MSWeiss a la wikipèdia.

Unitat Central de Processos (CPU): Dirigeix, controla, ordena, la circulació de la informació per l'interior de l'ordinador. Podríem dir que és com el cervell de l'ordinador, ja que realitza dins l'ordinador la mateixa funció que fa el cervell al nostre cos. La CPU (2) està formada pel microprocessador, la memòria central (3) i les targetes controladores dels perifèrics (4).
La rapidesa de l'ordinador depèn de com sigui de grossa la memòria i de com sigui el microprocessador.

Malgrat la similitud amb el nostre cervell, existeix una diferència fonamental entre els ordinadors i el nostre cervell. L'ordinador no sap que existeix, no sap que pensa, no té consciència, no té sentiments. Dins del cervell humà, encara hi ha molts misteris per resoldre; entre d'altres misteris, tenim el de comprendre de quina manera "sabem que som" "sabem que pensem i que existim".

 
PROGRAMARI

Sistema Operatiu:  L'ordinador necessita instruccions, ordres, inscrites dins d'algun programa, que controlin el maquinari, el seu funcionament i la manera com ordena les dades. És un programa fonamental sense el qual no pot funcionar cap altre programa. Avui dia, els més coneguts són el Windows i el Linux.

Llenguatges de programació: Són programes que el que fan és proporcionar un determinat llenguatge per a dir-li a l'ordinador les ordres; serveixen perquè d'altres programes puguin funcionar.
L'ordinador només comprèn les ordres que li són donades en forma de zeros i uns, per als humans parlar només amb zeros i uns és molt pesat, per això tenim els llenguatges de programació. En el fons, el que fan els llenguatges de programació és traduir-nos a nosaltres el significat dels zeros i uns que ens proporciona l'ordinador, i traduir-li a l'ordinador a zeros i uns els mots que escrivim nosaltres en el llenguatge de programació. En certa manera fan d'intèrprets entre l'ordinador i nosaltres. 
Fent una similitud molt simplificada, podríem posar un exemple: per exemple, per a l'ordinador la lletra A s'escriu 1000001 , seria molt pesat haver d'escriure tots aquests nombres cada vegada que volem dir-li "A" a l'ordinador. Els llenguatges de programació tradueixen les ordres que nosaltres escrivim en lletres als zeros i uns que necessita l'ordinador.
Els zeros i uns l'ordinador els entén com a estats de potencial elèctric en determinats punts dels circuits. Hi ha punts dels circuits electrònics que si tenen un potencial elèctric més alt (en volts) l'ordinador els considera "1", i els punts que tenen un potencial elèctric baix, els considera "0". Més endavant, quan estudiïs electrònica comprendràs de quina manera els valors dels zeros i uns fan funcionar d'una manera o altra l'ordinador. 

D'altra banda, hi ha una gran similitud entre la pantalla de l'ordinador i l'àrea del cervell que s'encarrega de generar sensacions visuals. Al monitor de l'ordinador, a partir de zeros i d'uns, es generen colors, formes... Al nostre cervell, a partir dels corrents elèctrics que circulen pels circuïts neuronals i pel nervi òptic a causa de l'ona electromagnètica de la llum que ha entrat per l'ull, també s'hi genera la sensació color, forma... És a dir la forma de la realitat és un feix de sensacions generades pel nostre cervell. Aquest és un tema força sorprenent i apassionant. 

Programes generals per l'ús del consumidor: Són els programes que podem fer servir com a usuaris, alguns dels quals coneixem força: Libre office, Microsoft Office, Paint, Gimp, Photoshop... N'hi ha centenars de milers. Alguns serveixen d'eina d'estudi, altres són per a fer projectes, per a treballar, per a jugar, per a investigar... Dins d'aquest grup de programes d'aplicació general tenim els programes professionals, que serveixen per a realitzar tasques molt concretes en una determinada feina. Per exemple, els arquitectes tenen programes que els ajuden a dibuixar plànols o perspectives a partir d'unes dades inicials; hisenda té programes específics per a fer la declaració de la renda; els professors tenen un programa especial per a posar les notes dels alumnes; algunes fàbriques tenen programes que controlen el funcionament concret de les seves màquines; els que fan pel·lícules de dibuixos animats tenen programes que els faciliten molt i molt la feina; podríem trobar molts més exemples. 



Imatge de Eadweard Muybridge a la wikipèdia, amb llicència Creative Commons.



DEURES

Obre el LibreOffice Writter.
Amb una càmera digital, fes unes quantes fotografies de cadascun dels components del teu ordinador: torre (CPU, targetes, microprocessador), perifèrics, etc.
Insereix les imatges, que has d'haver guardat al teu ordinador, en una pàgina del processador de textos LibreOffice.
A sota de cada fotografia, explica quins components dels que avui hem estudiat hi ha a la imatge.
Si no tinguessis càmera digital, pots buscar les imatges a google.

Full de càlcul III. Ordenar i diagrames.



A la taula de més amunt, tenim la llista de classe de 8 alumnes.
A les tres primeres columnes, hi tenim el nom i els dos cognoms de cadascun.
A la quarta columna, hi tenim la nota de l'últim examen que han fet.
A la cinquena columna, hi tenim la seva data de naixement.
A la sisena columna, hi tenim el seu color preferit.

Ara aprendrem com aconseguir que el full de càlcul ens ordeni aquestes dades.
Primer hem de decidir com volem que les ordeni.
Si volem que les ordeni per l'ordre alfabètic del cognom1, hem de:
1er Seleccionar tota la taula
2on Fer click a dades i triar ordena


ens surt aquesta finestra:


3er en aquesta finestra escollim ordena per "COGNOM1":


i fem d'acord. 
La taula ens queda ordenada per l'ordre alfabètic dels cognoms 1:

Ara podem decidir ordenar-los segons la nota, de més nota a menys nota; i ho farem tot igual, però quan ens demani "Ordena per" escollirem "Nota". Després podem decidir ordenar la taula segons la data de naixement, de més petit a més gran (ascendent) o de més gran a més petit (descendent). També podem ordenar la taula segons el color preferit.

Ara veurem com ho podem fer per a crear un gràfic a partir d'una taula.
Partim de la mateixa taula, i decidim fer un diagrama de columnes de tots els alumnes (només amb el seu nom de pila) i amb la seva nota.
Per fer això, seleccionem només la columna dels noms i la columna de les notes. Per a seleccionar dues columnes que no estan de costat ens podem ajudar amb la tecla Ctrl. Seleccionem la columna "Nom" premem la tecla Ctrl, i sense deixar-la anar, seleccionem la columna de les notes. D'aquesta manera ens queden seleccionades les dues columnes:


Per inserir el diagrama, fem després "Insereix" després "diagrama":


I ens surt això:


Escollim el diagrama de barres, anem fent següent i escollim les diferents opcions que ens proposen. A l'últim fem click a finalitza i ja tenim el diagrama de barres:


Per practicar, pots fer exercicis similars als anteriors a partir de les següents dades:

https://www.dropbox.com/s/8nc8ojp3dfb6dtg/dadesclasseexcel3.xls

ACTIVITATS

Ara, com a exercici per practicar el que has après, busca l'esperança de vida general de 25 països del món (cinc de cada continent) 
Pots treure la informació d'aquí:

http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_esperanza_de_vida

Fes una taula de dues columnes. 
A la primera columna, escriu el nom dels països; a la segona columna, l'esperança de vida de cada país. 
Primer, ordena per ordre alfabètic els països. 
Després fes una gràfica de barres que representi els valors de la taula, de manera que l'alçada de cada barra sigui proporcional als anys de l'esperança de vida.
Suposo que ja saps que l'esperança de vida general d'un país és la mitjana dels anys que viuen les  persones al país, és a dir, la mitjana de l'edat a la qual es moren.

Quan ho tinguis fet, m'ho envies com arxiu adjunt en un mail. No ho facis en drive, fes-ho en LibreOfficeCalc o en Excel, ho graves i m'ho envies per mail.

Full de càlcul (II) El programa que et calcula la factura del restaurant.


Avui aprendrem algunes de les possibilitats de càlcul que ens ofereix el LibreOffice Calc.
La taula que pots veure a la imatge superior ens calcula automàticament els diners que ha de pagar el client d'un restaurant a l'hora d'abandonar l'establiment.
El client s'acosta a la barra i li diu al cambrer:
-Em cobra, si us plau?
El cambrer li pregunta:
-Què hi tenia?
I l'home li va dient els plats que ha menjat, begudes, etc.
El cambrer ho apunta a la taula. Abans d'apuntar els plats a la taula, la taula té aquesta pinta:


 És a dir el preu és zero euros, perquè encara no ha començat a apuntar els plats i les begudes consumides. Ara el cambrer començar a apuntar el nom dels plats a la columna B, i el preu que té cada plat a la columna C. 
El cambrer només omplirà aquestes dues columnes, les que estan en blanc.
La resta de columnes, que pots veure en verd a la imatge de més a sota, s'ompliran automàticament perquè el full de càlcul calcularà els valors que hi ha d'haver en cadascuna. A la columna D, el full de càlcul ens proporciona el valor de l'IVA de cada plat, que és un 21% del seu preu. A la columna E, el full de càlcul ens suma l'IVA de cada plat amb el preu de cada plat, amb la qual cosa tenim el preu més IVA de cada plat.
A la cel·la C15, tenim el preu total del sopar sense IVA.
A la cel·la D15, tenim el valor total d'IVA del sopar.
A la cel·la D16 tenim el preu total del sopar amb l'IVA inclòs.


 Ara el cambrer ho va omplint i queda:


Ara tu et convertiràs en l'informàtic que li prepara al cambrer aquest programa per tal de preparar la factura per cada client.
Després de l'explicació que farem avui a classe, ho sabràs fer.

Per tant de deures has de preparar aquesta taula per tal que li funcioni al cambrer. Guardar-la, sense posar-hi cap plat (els plats i els preus els posarà el cambrer quan la faci servir). Tu només li has de dissenyar i programar perquè li funcioni.

¿Com fer algunes de les operacions necessàries per a preparar aquest programa de la factura?

SUMAR DUES CEL·LES

Per exemple, a la següent imatge, veiem que hem preparat tres cel·les; dues de color marró clar i una de color blau cel. Volem que a la cel·la de color blau cel ens surti el resultat de la suma dels dos nombres que posarem a les cel·les de color marró clar:



Per aconseguir-ho, seleccionarem amb el ratolí la cel·la de color blau cel, que és la cel·la E3. Despres farem "click" damunt de l'igual que hi ha aquí:



Després de fer click sobre l'igual ens queda l'igual aquí:



I rere aquest igual que ens ha quedat li hem de dir al full de càlcul, en el llenguatge del full de càlcul, que volem que ens sumi les caselles de color marró clar, és a dir que volem que ens sumi la casella C3 més la casella D3. I li ho diem així:


C3 + D3

Això és el que hem d'escriure rere l'igual:


I després hem de fer click damunt de l'aspa que hi ha a l'esquerra de l'igual:


Després de fer click a l'aspa ens apareix un zero a la casella de color blau:


És normal que ens aparegui un zero, perquè encara no hem posat nombres a les caselles marró clar; i en no haver-hi nombres, el full de càlcul considera que hi ha zeros. El que farem ara és posar el zero de la casella blava centrat al mig de la cel·la seguint el procediment que vam explicar a la classe anterior, i també el farem una mica més gros:


I ara que es veu més clar, provarem si el sistema ens suma bé posant dos nombres a les caselles marró clar:

  
Posem el 23 i el 17 i efectivament el full de càlcul ens diu que la seva suma és 40.

Si en comptes de sumar els dos nombres els volguéssim multiplicar, faríem exactament el mateix amb una petita diferència. En comptes de posar el signe + de la suma, posaríem un asterisc *, que vol dir "multiplicar".

Ara anem a explicar com sumar d'una manera més ràpida una tirallonga de nombres.

A la següent imatge, tenim una sèrie de caselles de color marró clar, i volem que el full de càlcul ens sumi els nombres que hi escriguem a dins, i que ens posi el resultat a la casella de color blau cel:


 Ho podríem fer perfectament tal com ho hem fet abans, posant-nos a la casella blava, i després posant, rere l'igual, la fórmula:

D3+D4+D5+D6+D7+D8+D9+D10+D11

Però això seria una mica feixuc, perquè són moltes caselles; i encara seria més feixuc si en comptes de nou caselles haguéssim de sumar una columna de 400 caselles. 
Per fer-ho més fàcil, existeix una manera més ràpida, en la qual no cal escriure el nom de totes les cel·les que volem sumar. El sistema seria exactament igual que en el primer cas que hem explicat i que sumava només dues cel·les, però la fórmula que hi posarem serà aquesta:

SUMA(D3:D11)

Posem la paraula SUMA, seguida d'uns parèntesis a l'interior dels quals hi ha la primera de les cel·les que volem sumar, després els dos punts ":" i després l'última de les cel·les que volem sumar. D'aquesta manera ens estalviem escriure el nom de les cel·les intermitges.


Després fem click a l'aspa, i llestos per a sumar.


Anem a treballar amb el full de càlcul. (I) Qüestions estètiques.

Horari del curs 2008-2009

Avui aprendrem a treballar amb el FULL DE CÀLCUL.

El full de càlcul és un programa que ens permet treballar amb llistats de dades. Hi ha moltes menes de llistats de dades. Per exemple, una llista d'alumnes amb les seves notes; una llista d'equips de futbol amb els punts, els partits guanyats, els gols marcats, els gols encaixats; una llista dels plats que ha menjat el client d'un restaurant i el preu que ha costat cada plat...
El full de càlcul pot realitzar operacions matemàtiques amb totes aquestes dades de manera que ens estalvia molta feina. També pot ordenar les dades per ordre alfabètic, o de més gran a més petita, o de més petita a més gran.
El full de càlcul també permet fer gràfics. Per exemple, si tenim la llista de mesos d'un any, amb la pluja caiguda cadascun dels mesos, el Full de càlcul pot dibuixar una gràfica de columnes, a on la pluja caiguda cada més es veu reflectida en l'alçada d'una columna.

L'empresa Microsoft ofereix el full de càlcul anomenat EXCEL.
Nosaltres, per les raons de gratuïtat que ja hem comentat altres vegades, estudiarem una mínim del full de càlcul del programari lliure, que es diu LibreOffice Calc. El seu funcionament és molt semblant al del EXCEL.
Avui ens limitarem a aprendre a fer servir les possibilitats estètiques del full de càlcul; per fer calendaris, horaris, etc.
Deixarem per la propera classe, les seves possibilitats de càlcul, d'ordre i de confecció de gràfics.

De primeres obrirem el Libre Office Calc:


Ens apareix aquest full, amb línies de color gris horitzontals i verticals. En realitat, aquestes línies són només orientatives. Si ara demanéssim a una impressora que ens imprimís un full, no sortirien pas aquestes línies, el full sortiria en blanc.

Anem, ara, a veure com es fa perquè surtin impreses les línies horitzontals i verticals. 
De primeres seleccionarem vint cel·les de la manera com pots veure a la següent imatge. Anomenem cel·la a cadascun dels rectangles formats per les línies horitzontals i verticals Cada cel·la du per nom una lletra i un nombre. La lletra és la que hi ha a dalt de tot de la cel·la, i que dóna nom a la columna sencera. El nombre és el que hi ha a l'esquerra del tot de la fila, i que dóna nom a la fila sencera.

A la imatge superior tens seleccionades vint cel·les. La cel·la B3, la B4, la B5, la B6, la B7, la B8, la B9, la B10, la B11, la B12, la C3, la C4, la C5, la C6, la C7, la C8, la C9, la C10, la C11 i la C12.
Ara anem a fer que les línies horitzontals de l'interior d'aquestes cel·les surtin impreses cas que desitgem imprimir-les. Com ho fem? Doncs tal com veiem a la següent imatge fem FORMAT, i després CEL·LES:


I ens apareix la següent finestra:


A les pestanyes de dalt de la finestra, hi veuràs les opcions: Nombres, Tipus de lletra, Efectes de lletra, Alineació, Vores, Fons, Protecció de Cel·les. Escull vores i t'apareixerà la finestra de la imatge de més amunt.
A la banda esquerra d'aquesta finestra, a sota d'on hi ha escrit "Arranjament de línies" i "per defecte", hi trobes cinc quadradets petits, alguns d'ells amb línies a dins. El primer quadradet l'has de triar si no vols que es vegi cap línia de les cel·les que has seleccionat. El segon quadradet l'has de triar si vols que es vegi només el requadre més exterior de les cel·les que has seleccionat en blau. El tercer quadradet l'has de triar si vols que es vegi el requadre més exterior i les línies horitzontals de l'interior de les cel·les seleccionades. El quart quadradet l'has d'escollir si vols que es vegin tan les línies interiors horitzontals i verticals com el requadre més exterior.

A la banda central de la finestra, on hi diu Estil, Amplada i Color, hi pots triar les característiques de les línies que vols que surtin.

De moment, amb això en tenim prou per a continuar el nostre exemple. Nosaltres triarem que surtin les línies horitzontals i verticals de dins de la selecció així com el requadre exterior. I escollirem una línia contínua de color negre, amplada 0,3pt,

Tot seguit, premem a "D'acord" i ens queda:


Ara farem que totes les cel·les de la primera columna apareguin de color blau cel. Com? Doncs com que el canvi de color el volem fer a les cel·les de la primera columna, seleccionarem amb el ratolí les cel·les de la primera columna tal com es veu a la següent imatge:


Ara farem "Format" després "Cel·les", i quan ens aparegui la mateixa finestra d'abans, triarem la pestanya que es diu "Fons" tal com es veu a la imatge:


Ara escollirem un color blau cel que ens agradi i premerem a "D'acord". I ens queda així:


Ara farem el mateix per aconseguir que la segona columna ens quedi de color marró clar. Seguim els mateixos passos i ens queda així:


Ara afegirem dues cel·les més a la part superior de la taula que ja tenim feta, que ens serviran per a posar els títols de la taula. I les posarem de color verd. Seguint passos similars als que hem fet fins ara. Sabries fer-ho tu sol? 
Ens queda així:



Ara farem que la fila de les cel·les verdes dels títols tinguin una mica més d'alçada. Les files són les tires de cel·les horitzontals. 
Per fer aixó seleccionarem amb el cursor qualsevol cel·la de la fila que volem fer més alta. Per exemple, podem seleccionar les cel·les verdes:


Un cop seleccionades fem "FORMAT" després "FILA" després "ALÇADA", tal com es veu a la següent imatge:


I a la finestra petitona que ens apareix hi posem una alçada de 0,9 tal com es veu aquí:


I ens queda així:


De manera molt similar, podem canviar l'amplada de les columnes. Per exemple anem a canviar l'amplada de la primera columna, la que està de color blau. Per fer-ho, primer, seleccionem amb el ratolí la primera columna (o almenys alguna cel·la de la primera columna):


que Després fem FORMAT, després COLUMNA, després AMPLADA, tal com es veu a la imatge:


I a la finestreta que ens apareix, escollim una amplada de 5 cm. 



I ens queda així:


Ara omplirem la taula amb una llista de nens i nenes i les notes que han tret en un examen. La llista és inventada:


A la imatge també hi pots veure els botons que poden aconseguir que la lletra sigui més grossa o més petita, o els botons que fan canviar el tipus de lletra, o que centren la lletra al mig de la cel·la, o que fant que la lletra surti en negreta.

Ara fixat en el mot "Nom" que hi ha a la cel·la de color verd. No només surt centrat horitzontalment, de dreta a esquerra, sinó que surt centrat verticalment.
Això ho hem aconseguit fent el següent: seleccionant la cel·la on surt la paraula "Nom":


I després fent: FORMAT, després CEL·LES, després ALINEACIÓ, tal com es veu a la imatge:


I, a "Alineació del text", on hi diu "Horitzontal" escollim "centre"; i a on hi diu "Vertical" escollim "centre". D'aquesta manera la paraula ens queda ben bé al mig de la cel·la tant horitzontalment com verticalment. Fem el mateix a la cel·la on hi diu "Nota", i d'aquesta manera ens queda també el mot "Nota" centrat. 
Tot seguit al costat de la cel·la "Nota", que està de color verd, hi afegiré una altra cel·la. Ho faré seguint les instruccions que hem explicat fins ara. El fons de la nova cel·la el posaré de color rosa:


A dins d'aquesta cel·la hi posaré una explicació tal com es veu a la imatge:


Tal com pots comprovar, l'explicació se surt de la cel·la, no hi cap. Per solucionar això farem el següent: primer seleccionarem la cel·la rosa amb el ratolí:


Després farem FORMAT, després CEL·LES, després ALINEACIÓ, tal com es veu a la imatge:



I quan se'ns obri la finestra d'abans, allà on hi diu "Horitzontal" hi hem de posar "Justificat", i on hi diu "Vertical" hi hem de posar "Centrar", d'aquesta manera quan la línia de mots arribi al final de la cel·la, continuarà a sota de la primera línia dins de la mateixa cel·la. I ens quedarà així:


Ara ens diuen que cada alumne té una imatge que l'identifica, com una mena d'avatar, o d'icona, que volem inserir al costat de cadascuna de les notes. L'ermessenda té d'avatar la següent imatge:

Per inserir-la al costat de la nota de l'Ermessenda el que fem és anar a INSEREIX, després IMATGE, després "DES D'UN FITXER", tal com es veu a la següent imatge:


Després apareix una finestra en la qual hem de buscar la imatge que hem de tenir guardada: 



Fem dos clicks ràpids sobre el nom del fitxer de la imatge i ens apareix la imatge damunt de la taula, encara que potser massa grossa:


 Però no hi ha cap problema, perquè pels quadradets de color verd podem fer la imatge més petita i donar-li la forma que volguem. I a més, si posem el cursor damunt de la imatge, la podem moure i arrossegar fins allà on volguem. De manera que al final ens queda així; la imatge, petita, i al costat de la nota de la Ermessenda:


Seguint el mateix procediment, posem al costat de cada nota la imatge que ha escollit cada alumne:



Amb el que hem explicat fins ara, ja saps algunes coses sobre la part estètica de l'ús del Full de Càlcul.

ACTIVITAT

Amb tot el que has après avui, confecciona, amb el full de càlcul LibreOfficeCalc, el teu horari, de manera que et quedi amb una estètica similar al de l'horari que tens de mostra al capdamunt d'aquesta pàgina. Has d'aconseguir que les paraules et quedin centrades a l'interior de les cel·les. Pots posar un color de fons, inserir-hi alguna imatge de manera que encaixi dins la cel·la, i fer servir els tipus de lletra que t'agradin i que consideris que queden bé. 
popstrap.com