Avui estudiarem els diferents components que formen el sistema de l'ordinador.
De primeres podríem dir que un ordinador està format per dues parts que es distingeixen clarament. El maquinari i el programari.
De primeres podríem dir que un ordinador està format per dues parts que es distingeixen clarament. El maquinari i el programari.
El maquinari són tots els elements físics de l'ordinador; les màquines que el fan funcionar i que funcionen amb energia elèctrica.
El programari està format pel conjunt d'instruccions, d'ordres, que fan funcionar els components del maquinari. Aquestes ordres s'anomenen "programes". Les ordres estan escrites en un llenguatge concret. Hi ha diferents llenguatges que permeten donar ordres i fer funcionar l'ordinador. Aquestes ordres, en algun punt del procés, es tradueixen en potencials elèctrics molt petits, i en micro-corrents elèctrics, que són els que circulen pels circuïts i fan funcionar el maquinari.
MAQUINARI
La imatge superior reflecteix força bé els principals components del Maquinari de l'ordinador.
Dins del maquinari, farem dues distincions: els perifèrics i la CPU (Unitat Central de Processos).
Perifèrics: són els elements que serveixen per a comunicar-nos amb l'ordinador.
L'ordinador ens dóna informació, ens diu coses, a través dels perifèrics de "sortida", que són la pantalla o monitor (10), la impressora (16), els altaveus (9) o auriculars.
Nosaltres donem informació a l'ordinador a través dels perifèrics d'entrada, que són el micròfon, el teclat (13), el ratolí (14), l'escàner (1), la webcam, i de vegades la palanca de control o Joystick.
Hi ha algus perifèrics que serveixen per totes dues coses, és a dir que de vegades ens donen informació ells a nosaltres i de vegades som nosaltres qui els donem informació a ells, es diuen perifèrics d'entrada i sortida, i són per exemple, les unitats de disc, el disc dur (7), la disquetera per CD-ROM i DVD (6), les memòries externes USB, els MP3, els PEN, els encaminadors (routers o modems).
Imatge de Brian MSWeiss a la wikipèdia.
Unitat Central de Processos (CPU): Dirigeix, controla, ordena, la circulació de la informació per l'interior de l'ordinador. Podríem dir que és com el cervell de l'ordinador, ja que realitza dins l'ordinador la mateixa funció que fa el cervell al nostre cos. La CPU (2) està formada pel microprocessador, la memòria central (3) i les targetes controladores dels perifèrics (4).
La rapidesa de l'ordinador depèn de com sigui de grossa la memòria i de com sigui el microprocessador.
Malgrat la similitud amb el nostre cervell, existeix una diferència fonamental entre els ordinadors i el nostre cervell. L'ordinador no sap que existeix, no sap que pensa, no té consciència, no té sentiments. Dins del cervell humà, encara hi ha molts misteris per resoldre; entre d'altres misteris, tenim el de comprendre de quina manera "sabem que som" "sabem que pensem i que existim".
PROGRAMARI
Sistema Operatiu: L'ordinador necessita instruccions, ordres, inscrites dins d'algun programa, que controlin el maquinari, el seu funcionament i la manera com ordena les dades. És un programa fonamental sense el qual no pot funcionar cap altre programa. Avui dia, els més coneguts són el Windows i el Linux.
Llenguatges de programació: Són programes que el que fan és proporcionar un determinat llenguatge per a dir-li a l'ordinador les ordres; serveixen perquè d'altres programes puguin funcionar.
L'ordinador només comprèn les ordres que li són donades en forma de zeros i uns, per als humans parlar només amb zeros i uns és molt pesat, per això tenim els llenguatges de programació. En el fons, el que fan els llenguatges de programació és traduir-nos a nosaltres el significat dels zeros i uns que ens proporciona l'ordinador, i traduir-li a l'ordinador a zeros i uns els mots que escrivim nosaltres en el llenguatge de programació. En certa manera fan d'intèrprets entre l'ordinador i nosaltres.
Fent una similitud molt simplificada, podríem posar un exemple: per exemple, per a l'ordinador la lletra A s'escriu 1000001 , seria molt pesat haver d'escriure tots aquests nombres cada vegada que volem dir-li "A" a l'ordinador. Els llenguatges de programació tradueixen les ordres que nosaltres escrivim en lletres als zeros i uns que necessita l'ordinador.
Els zeros i uns l'ordinador els entén com a estats de potencial elèctric en determinats punts dels circuits. Hi ha punts dels circuits electrònics que si tenen un potencial elèctric més alt (en volts) l'ordinador els considera "1", i els punts que tenen un potencial elèctric baix, els considera "0". Més endavant, quan estudiïs electrònica comprendràs de quina manera els valors dels zeros i uns fan funcionar d'una manera o altra l'ordinador.
D'altra banda, hi ha una gran similitud entre la pantalla de l'ordinador i l'àrea del cervell que s'encarrega de generar sensacions visuals. Al monitor de l'ordinador, a partir de zeros i d'uns, es generen colors, formes... Al nostre cervell, a partir dels corrents elèctrics que circulen pels circuïts neuronals i pel nervi òptic a causa de l'ona electromagnètica de la llum que ha entrat per l'ull, també s'hi genera la sensació color, forma... És a dir la forma de la realitat és un feix de sensacions generades pel nostre cervell. Aquest és un tema força sorprenent i apassionant.
Programes generals per l'ús del consumidor: Són els programes que podem fer servir com a usuaris, alguns dels quals coneixem força: Libre office, Microsoft Office, Paint, Gimp, Photoshop... N'hi ha centenars de milers. Alguns serveixen d'eina d'estudi, altres són per a fer projectes, per a treballar, per a jugar, per a investigar... Dins d'aquest grup de programes d'aplicació general tenim els programes professionals, que serveixen per a realitzar tasques molt concretes en una determinada feina. Per exemple, els arquitectes tenen programes que els ajuden a dibuixar plànols o perspectives a partir d'unes dades inicials; hisenda té programes específics per a fer la declaració de la renda; els professors tenen un programa especial per a posar les notes dels alumnes; algunes fàbriques tenen programes que controlen el funcionament concret de les seves màquines; els que fan pel·lícules de dibuixos animats tenen programes que els faciliten molt i molt la feina; podríem trobar molts més exemples.
Malgrat la similitud amb el nostre cervell, existeix una diferència fonamental entre els ordinadors i el nostre cervell. L'ordinador no sap que existeix, no sap que pensa, no té consciència, no té sentiments. Dins del cervell humà, encara hi ha molts misteris per resoldre; entre d'altres misteris, tenim el de comprendre de quina manera "sabem que som" "sabem que pensem i que existim".
PROGRAMARI
Sistema Operatiu: L'ordinador necessita instruccions, ordres, inscrites dins d'algun programa, que controlin el maquinari, el seu funcionament i la manera com ordena les dades. És un programa fonamental sense el qual no pot funcionar cap altre programa. Avui dia, els més coneguts són el Windows i el Linux.
Llenguatges de programació: Són programes que el que fan és proporcionar un determinat llenguatge per a dir-li a l'ordinador les ordres; serveixen perquè d'altres programes puguin funcionar.
L'ordinador només comprèn les ordres que li són donades en forma de zeros i uns, per als humans parlar només amb zeros i uns és molt pesat, per això tenim els llenguatges de programació. En el fons, el que fan els llenguatges de programació és traduir-nos a nosaltres el significat dels zeros i uns que ens proporciona l'ordinador, i traduir-li a l'ordinador a zeros i uns els mots que escrivim nosaltres en el llenguatge de programació. En certa manera fan d'intèrprets entre l'ordinador i nosaltres.
Fent una similitud molt simplificada, podríem posar un exemple: per exemple, per a l'ordinador la lletra A s'escriu 1000001 , seria molt pesat haver d'escriure tots aquests nombres cada vegada que volem dir-li "A" a l'ordinador. Els llenguatges de programació tradueixen les ordres que nosaltres escrivim en lletres als zeros i uns que necessita l'ordinador.
Els zeros i uns l'ordinador els entén com a estats de potencial elèctric en determinats punts dels circuits. Hi ha punts dels circuits electrònics que si tenen un potencial elèctric més alt (en volts) l'ordinador els considera "1", i els punts que tenen un potencial elèctric baix, els considera "0". Més endavant, quan estudiïs electrònica comprendràs de quina manera els valors dels zeros i uns fan funcionar d'una manera o altra l'ordinador.
D'altra banda, hi ha una gran similitud entre la pantalla de l'ordinador i l'àrea del cervell que s'encarrega de generar sensacions visuals. Al monitor de l'ordinador, a partir de zeros i d'uns, es generen colors, formes... Al nostre cervell, a partir dels corrents elèctrics que circulen pels circuïts neuronals i pel nervi òptic a causa de l'ona electromagnètica de la llum que ha entrat per l'ull, també s'hi genera la sensació color, forma... És a dir la forma de la realitat és un feix de sensacions generades pel nostre cervell. Aquest és un tema força sorprenent i apassionant.
Programes generals per l'ús del consumidor: Són els programes que podem fer servir com a usuaris, alguns dels quals coneixem força: Libre office, Microsoft Office, Paint, Gimp, Photoshop... N'hi ha centenars de milers. Alguns serveixen d'eina d'estudi, altres són per a fer projectes, per a treballar, per a jugar, per a investigar... Dins d'aquest grup de programes d'aplicació general tenim els programes professionals, que serveixen per a realitzar tasques molt concretes en una determinada feina. Per exemple, els arquitectes tenen programes que els ajuden a dibuixar plànols o perspectives a partir d'unes dades inicials; hisenda té programes específics per a fer la declaració de la renda; els professors tenen un programa especial per a posar les notes dels alumnes; algunes fàbriques tenen programes que controlen el funcionament concret de les seves màquines; els que fan pel·lícules de dibuixos animats tenen programes que els faciliten molt i molt la feina; podríem trobar molts més exemples.
Imatge de Eadweard Muybridge a la wikipèdia, amb llicència Creative Commons.
DEURES
Obre el LibreOffice Writter.
Amb una càmera digital, fes unes quantes fotografies de cadascun dels components del teu ordinador: torre (CPU, targetes, microprocessador), perifèrics, etc.
Insereix les imatges, que has d'haver guardat al teu ordinador, en una pàgina del processador de textos LibreOffice.
A sota de cada fotografia, explica quins components dels que avui hem estudiat hi ha a la imatge.
Si no tinguessis càmera digital, pots buscar les imatges a google.



























































