La tecnologia s'ha de construir respectant la Terra. Necessitem que la Terra es conservi en les condicions el més semblants possibles a les que hi havia quan ens vam formar com a espècie.
Observa els dos següents esquemes. Representen els efectes que una tecnologia mal gestionada pot provocar damunt del nostre planeta.
Avui, a classe, els comentarem.
Cal tenir en compte que, malgrat que avui parlarem de tots els problemes que la tecnologia pot provocar damunt de la natura i per tant damunt de nosaltres com a éssers que viuen dins d'aquesta natura, en cap cas estem dient que hàgim de prescindir de la tecnologia, ni tampoc que hàgim de tornar a viure com vivíem quan estàvem a la selva, sinó que el que hem de fer és desenvolupar una tecnologia que respecti els cicles de la natura, que protegeixi el paisatge, els hàbitats, les espècies, l'entorn, l'atmosfera, les aigües, la vida... Creiem que aquesta tecnologia és possible, i que a més de ser possible és la millor, la més eficient, la més sofisticada. Calen persones molt preparades per a desenvolupar aquesta tecnologia respectuosa i eficient. Les tecnologies que destrueixen la natura, en canvi, no són eficients perquè van en contra de les persones.
Tot seguit rebreu l'encàrrec de preparar una presentació sobre algun dels temes dels quals parlarem avui.
Fes click sobre els esquemes per veure'ls més grossos
A continuació teniu una petita explicació de cadascun dels problemes comentats als esquemes anteriors. La lletra en color vermell et pot ajudar a relacionar les explicacions amb l'esquema:
A.- Efecte Hivernacle
Anomenem efecte hivernacle a la capacitat de l'atmosfera de retenir la calor dels raigs solars a causa de la presència d'uns gasos que emmagatzemen aquesta calor, el principal d'ells és el CO2. D'una manera natural, a la Terra, des de fa milions d'anys hi ha CO2, el qual produeix un efecte hivernacle positiu, ja que fa que la temperatura mitjana de la Terra sigui de 13ºC. Si no hi hagués gens de CO2, la temperatura mitjana de la Terra seria de -20ºC. El problema és que a l'actualitat hi ha massa CO2, i se'n continua emetent a l'atmosfera a través de les fàbriques, les centrals tèrmiques que fabriquen electricitat, els fums dels vehícles, els incendis... i la temperatura mitjana de la Terra està pujant excessivament. El gel de les zones àrtica i antàrtica s'està fonent a una velocitat més ràpida de l'habitual i existeix un perill greu de pujada del nivell del mar. S'ha de dir també que malgrat que la comunitat científica internacionals reconeix que aquesta pujada de les temperatures hi és a causa de l'activitat humana (indústries, vehícles, tèrmiques...) existeix també un nucli minoritari de persones que ho neguen i que afirmen que la pujada de la temperatura de la Terra es deu a causes naturals.
Anomenem efecte hivernacle a la capacitat de l'atmosfera de retenir la calor dels raigs solars a causa de la presència d'uns gasos que emmagatzemen aquesta calor, el principal d'ells és el CO2. D'una manera natural, a la Terra, des de fa milions d'anys hi ha CO2, el qual produeix un efecte hivernacle positiu, ja que fa que la temperatura mitjana de la Terra sigui de 13ºC. Si no hi hagués gens de CO2, la temperatura mitjana de la Terra seria de -20ºC. El problema és que a l'actualitat hi ha massa CO2, i se'n continua emetent a l'atmosfera a través de les fàbriques, les centrals tèrmiques que fabriquen electricitat, els fums dels vehícles, els incendis... i la temperatura mitjana de la Terra està pujant excessivament. El gel de les zones àrtica i antàrtica s'està fonent a una velocitat més ràpida de l'habitual i existeix un perill greu de pujada del nivell del mar. S'ha de dir també que malgrat que la comunitat científica internacionals reconeix que aquesta pujada de les temperatures hi és a causa de l'activitat humana (indústries, vehícles, tèrmiques...) existeix també un nucli minoritari de persones que ho neguen i que afirmen que la pujada de la temperatura de la Terra es deu a causes naturals.
La principal responsable de l'efecte hivernacle (i en un sentit positiu) és l'aigua H2O.
Els gasos que directa o indirectament contribueixen a l'efecte hivernacle, i que afegim els humans quan llencem residus gasosos a l'atmosfera són:
CO2 Es produeix amb la crema de combustibles fòssils i els incendis. És responsable en un 50% de l'efecte hivernacle respecte la totalitat de gasos que els humans hi afegim.
CFC Clorofluorocarbonis. És (o era) present a les neveres, als aires
condicionats, als esprais. És responsable en un 15 a 20% de l'efecte hivernacle.
CH4 Metà. Surt de les ventositats dels animals de les grans indústries ramaderes, i de les aigües
residuals. És responsable en un 18%.
Òxids de nitrògen, que surt dels fertilitzants en
descomposició, i de la crema de la fusta. Responsable en un 10%.
Ozó , que surt dels cotxes, centrals tèrmiques i
refineries. Responsable en un 7%.
B.- Destrucció de la capa d'ozó.
Al voltant de la Terra, i enmig de l'atmosfera, a una alçada que pot variar entre els 15 i els 50 km, hi trobem una concentració molt elevada d'un gas que es diu ozó (
).. Aproximadament el 90% de l'ozó que hi ha a l'atmosfera es troba en aquesta franja. Aquesta capa d'ozó que envolta la Terra absorbeix el 97% de la radiació UV del Sol.
Durant molts anys, els éssers humans hem estat llençant a l'atmosfera uns gasos que sortien dels tubs refrigerants de les neveres, dels aires condicionats, dels aerosols... aquests gasos s'anomenaven "Clorofluorcarbonats", també es poden dir CFC's, de vegades també se'ls ha anomenat freons, pel fet que una marca de refrigerants de DuPont s'anomenava així, i aquests refrigerants estaven formats per CFC's.
El cas és que aquests CFC's un cop són emesos a l'atmosfera, pugen fins a l'estratosfera, s'uneixen a les mol·lècules d'ozó, i el destrueixen.
Fa uns anys es va descobrir una disminució molt perillosa d'aquesta capa d'ozó que ens protegeix de la radiació UV del Sol, i els científics van veure que la culpa la tenien els CFC's. Des d'aquell moment, els CFC's estan prohibits, i sembla que els forats de la capa d'ozó, que se situaven principalment al Pol Nord i al Pol Sud, ja no es fan més grossos.
C.- Pluja àcida.
Hi ha algunes centrals productores d'electricitat, concretament algunes centrals tèrmiques, també algunes indústries i vehicles, que emeten fums que contenen uns productes químics que poden ser: òxid nitrós (NO2) , òxid nítric (NO3) , i diòxid de sofre (SO2).
Aquests productes, quan plou, es barregen amb les gotes d'aigua de la pluja i formen els següents productes: àcid nitrós, àcid nítric i àcid sulfúric. De manera que les gotes d'aigua queden contaminades per aquests àcids, i es tornen corrosives, és a dir, destrueixen molts dels materials amb els quals entren en contacte; malmeten, per tant, les plantes, els animals i els edificis.
.
D.-Les malalties provocades per la contaminació de l'atmosfera
B.- Destrucció de la capa d'ozó.
Al voltant de la Terra, i enmig de l'atmosfera, a una alçada que pot variar entre els 15 i els 50 km, hi trobem una concentració molt elevada d'un gas que es diu ozó (
).. Aproximadament el 90% de l'ozó que hi ha a l'atmosfera es troba en aquesta franja. Aquesta capa d'ozó que envolta la Terra absorbeix el 97% de la radiació UV del Sol.Durant molts anys, els éssers humans hem estat llençant a l'atmosfera uns gasos que sortien dels tubs refrigerants de les neveres, dels aires condicionats, dels aerosols... aquests gasos s'anomenaven "Clorofluorcarbonats", també es poden dir CFC's, de vegades també se'ls ha anomenat freons, pel fet que una marca de refrigerants de DuPont s'anomenava així, i aquests refrigerants estaven formats per CFC's.
El cas és que aquests CFC's un cop són emesos a l'atmosfera, pugen fins a l'estratosfera, s'uneixen a les mol·lècules d'ozó, i el destrueixen.
Fa uns anys es va descobrir una disminució molt perillosa d'aquesta capa d'ozó que ens protegeix de la radiació UV del Sol, i els científics van veure que la culpa la tenien els CFC's. Des d'aquell moment, els CFC's estan prohibits, i sembla que els forats de la capa d'ozó, que se situaven principalment al Pol Nord i al Pol Sud, ja no es fan més grossos.
C.- Pluja àcida.
Hi ha algunes centrals productores d'electricitat, concretament algunes centrals tèrmiques, també algunes indústries i vehicles, que emeten fums que contenen uns productes químics que poden ser: òxid nitrós (NO2) , òxid nítric (NO3) , i diòxid de sofre (SO2).
Aquests productes, quan plou, es barregen amb les gotes d'aigua de la pluja i formen els següents productes: àcid nitrós, àcid nítric i àcid sulfúric. De manera que les gotes d'aigua queden contaminades per aquests àcids, i es tornen corrosives, és a dir, destrueixen molts dels materials amb els quals entren en contacte; malmeten, per tant, les plantes, els animals i els edificis.
Efectes de la pluja àcida a les muntanyes Jizera,
a la República Txeca. Imatge de Nipik a la viquipèdia.
.
D.-Les malalties provocades per la contaminació de l'atmosfera
La Vanguàrdia, aquesta setmana,
concretament el dimecres 16 d'octubre de 2013 i el divendres 18
d'octubre de 2013, ha publicat dos reportatges molt interessants
sobre els efectes de la contaminació de l'atmosfera a la salut. Si
consulteu les hemeroteques els podeu trobar.
Ha dit, entre d'altres coses que l'OMS
considera que cada any moren al món 223000 persones de càncer de
pulmó; i no ho considera de manera arbitrària sinó que ho afirma
després d'haver revisat més de mil investigacions científiques
encaminades a trobar la relació entre contaminació atmosfèrica i
salut.
Kurt Staif, el director de la IARC
(Agència Internacional per la Investigació del Càncer) ha afirmat
que l'aire que respirem està contamminat amb una barreja de
substàncies que són causa de càncer, i que aquesta contaminació
de l'aire no només perjudica la salut sinó que de manera directa
provoca morts.
El risc de patir un càncer de pulmó
s'incrementa en un 22% cada vegada que pugem en 10 micrograms per
metre cúbic els productes contaminants de l'aire. Tenint en compte
que de vegades entre diferents barris d'una mateixa ciutat hi ha
diferències de fins a 20 micrograms per metre cúbic en partícules
contaminants, hem de concloure que les persones dels barris més
contaminats tenen un 44% més de possibilitats d'agafar un càncer de
pulmó que les persones que viuen a barris menys contaminats.
Aquesta contaminació prové
principalment dels mitjans de transport, de les centrals productores
d'energia, de les emissions agricoles, del fum de les indústries, de
les calefaccions de les llars...
Aquesta contaminació, a banda de
càncer de pulmó, també pot provocar malalties cardiovasculars i
respiratòries.
Els principals components contaminants
de l'aire a les ciutats europees són els següents:
Partícules PM2,5 (Partícules de combustió de compostos orgànics i metalls) són partícules sòlides en suspensió cinc vegades més petites que el gruix d'un cabell humà. |
20 micrograms cada metre cúbic |
Fan mal al sistema nerviós central. Provoquen càncer de pulmó. Malalties del cor. Malalties respiratòries: asma, irritació, inflamació, reducció de la capacitat de respiració. Fa mal al sistema reproductor. |
PM10 (cendra, pols, pol·len, sutge) són partícules sòlides en suspensió cinc vegades més petites que el gruix d'un cabell humà. |
50 micrograms cada metre cúbic |
Irritació d'ulls, nas, coll. Problemes respiratoris. Fan mal al sistema nerviós central. Provoquen càncer de pulmó. Fa mal al sistema reproductor. |
O3
|
120 micrograms cada metre cúbic |
Malalties del cor. Irritació d'ulls, nas, coll. Problemes respiratoris. |
NO2
|
40 micrograms cada metre cúbic |
Perjudica el fetge, la sang, la melsa. Irritació d'ulls, nas, coll. |
| BaP (hidrocarburs mal cremats) | 1 microgram cada metre cúbic | Irritació d'ulls, nas, coll. Càncer de pulmó. |
SO2
|
125 micrograms cada metre cúbic |
Malalties del cor. Irritació d'ulls, nas, coll. Mal de cap, angoixa. |
A Barcelona, a Madrid, i a les
principals capitals de l'estat espanyol hi ha uns 30 micrograms de
contaminants per metre cúbic. Al nord d'Itàlia, a París, a Rússia,
a Turquia i a Grècia, se superen els 50 micrograms per metre cúbic.
En general, més del 90% de la gent que viu a les ciutats d'Europa
està exposada a nivells de contaminació superiors als límits que
recomana la OMS.
Als últims anys, a Europa, s'ha
incrementat el número de cotxes que fan servir diesel, i això ha
ajudat a que es redueixi la producció de CO2, però en
canvi ha fet que augmenti la quantitat de PM10 de PM2,5
i de NO2 Aquestes partícules són molt
petites; tan petites que poden passar des dels pulmons a la sang
igual com ho fan les partícules d'oxigen, i les més petites, les
que mesuren menys de 0,1 micras, també poden entrar directament al
cervell a través del nas
E.- El problema de la contaminació del mar
Al mar durant dècades s'hi han abocat tota mena de residus.
La vida al mar s'ha reduït considerablement al llarg de les últimes dècades a causa de l'abocament de residus químics i orgànics; als residus sòlids, la majoria plàstics; a les tècniques perjudicials de pesca d'arrossegament que malmet les llavors de les algues que serveixen d'aliment als peixos, a la construcció de la costa.
Els peixos pescats al mar del nord, per exemple, tenen un percentatge de metalls pesants al seu cos excessivament elevat, la qual cosa fa recomanable no consumir-los gaire.
F.- El problema de la contaminació dels rius
Al mar durant dècades s'hi han abocat tota mena de residus.
La vida al mar s'ha reduït considerablement al llarg de les últimes dècades a causa de l'abocament de residus químics i orgànics; als residus sòlids, la majoria plàstics; a les tècniques perjudicials de pesca d'arrossegament que malmet les llavors de les algues que serveixen d'aliment als peixos, a la construcció de la costa.
Els peixos pescats al mar del nord, per exemple, tenen un percentatge de metalls pesants al seu cos excessivament elevat, la qual cosa fa recomanable no consumir-los gaire.
F.- El problema de la contaminació dels rius
Als rius ha passat si fa no fa el mateix que al mar, amb l'agravant que hi ha menys aigua als rius, i que és una aigua que hem de fer servir per a regar i per al consum humà.
G.-Contaminació de les aigües subterrànies.
Les aigües subterrànies són, com el no indica, les que circulen per sota terra. Alimenten els pous de moltes cases, i també es poden contaminar. Les aigües subterrànies es renoven menys que les exteriors. Així com l'aigua dels rius es renova en qüestió d'hores o dies, les aigües subterrànies poden trigar anys a renovar-se. Això vol dir que si es contaminen, també és més llarg el període que necessiten per a renovar-se. A l'estat espanyol, el 30% de l'aigua que consumeixen les famílies, les indústries i les granges prové de les aigües subterrànies.
L'aigua subterrània es pot contaminar a través dels vessaments de residus químics o orgànics que es filtren pel terra.
H.-Residus radioactius.
Les centrals nuclears són una mena de fàbriques d'electricitat. A les centrals nuclears es trenca el nucli de l'àtom d'un material molt radioactiu i pesant, com és l'urani, i s'allibera una gran quantitat de calor, que s'aprofita per a fabricar electricitat. Un dels problemes que tenen les centrals nuclears és que un cop s'ha produït la fissió de l'àtom (el trencament del nucli), ens queda un residu d'urani que continua sent molt radioactiu.
Que un material sigui radioactiu vol dir que el material dispara cap a totes bandes i amb molta energia partícules molt i molt petites; tan petites que no es veuen; tan petites que la majoria travessen les coses i les persones per les escletxes que hi ha entre les molècules sense ni tan sols tocar-les. El que passa és que el nombre de partícules disparades és tan gran que alguna d'elles amb tota seguretat tocarà el nucli d'alguna cèl·lula del cos de les persones que hi estiguin a prop, deslligant-li un càncer. S'estan cercant solucions per a poder decidir a on es posen els residus radioactius de les centrals nuclears, però de moment cap de les solucions estudiades no és gaire bona.
I.-El problema dels residus per un excés de consum.
Cada vegada que mengem un paquet de patates o de galetes generem una bossa de plàstic (un residu) que ha d'anar a parar a algun lloc. Aquest plàstic no es descompon de manera natural, sinó que roman intacte si no és que el tractem d'alguna manera. Si llencem aquest plàstic al bosc, allà es quedarà durant milers d'anys. Malauradament, als boscos s'hi van acumulant residus plàstics de tota mena: ampolles, bosses, tetrabricks, pots... Alguns animals moren quan ingereixen per error aquests plàstics. Cal llençar els plàstics als contenidors adequats, mai abocar-los a la natura.
Aquest problema també succeeix al mar.
Entre Hawaii i Estats Units hi ha una illa flotant de residus de plàstic que ocupa una superfície similar a Espanya i França juntes, amb un gruix de 30 metres de profunditat. Molts peixos moren a causa d'això.
Si vas al GoogleEarth, a aquest punt del planeta:
36º00'32.13''N
150º53'47.96''O
veuràs aquesta illa flotant
J.- El problema de la deforestació (desaparició dels boscos)
Els grans boscos de la Terra, les selves de les zones tropicals, s'estan reduint a gran velocitat, a causa de la tala incontrolada, dels incendis i de l'explotació del bosc per part de companyies que només es preocupen dels diners que poden guanyar. La desaparició de les grans zones boscoses del planeta implica un problema greu de cara a la regeneració de l'oxigen de l'atmosfera. Les fulles dels arbres ajuden a que el CO2 es converteixi de nou en oxígen; si el bosc es redueix, l'increment de CO2 encara serà més evident.
A banda d'això, a l'Amazònia (que és una gran selva que hi ha a sudamèrica) hi viuen pobles, cultures, tribus, que ho estan perdent tot per culpa d'aquesta explotació. També estan desapareixent un munt d'espècies animals i vegetals.
La humanitat és diversa, i aquesta diversitat és una riquesa que hem de protegir i de la qual tots en podem aprendre. No es tracta de tancar les portes de la tecnologia moderna a ningú; a poc a poc, els diferents pobles, de manera voluntària i sentint-se respectats, aniran aprenent i posant en pràctica molts dels coneixements tècnics dels que gaudim a Europa; però hem d'evitar de totes totes que cap poble de la Terra sigui exterminat per interessos econòmics com malauradament està passant.
ACTIVITAT
El professor us assignarà un dels problemes ecològics que hem vist i explicat fa una estona als esquemes
Us haureu de preparar, per la setmana que ve, una exposició oral, per a fer davant de la classe, sobre el tema que us ha tocat. No pot durar més de cinc minuts, per tant heu de sintetitzar. Podeu fer servir algun tipus de presentació audiovisual (power point o similar) si així ho desitgeu.
Informació que heu d'obtenir i explicar a classe durant la presentació:
-Què és el que provoca el problema que expliquem: producte, mètode, procés, error, mal hàbit.
-Per què ho provoca; és a dir, com actua.
-Com es podria solucionar?
-S'està solucionant?
A part d'aquestes quatre qüestions pots explicar tot el que vulguis, acompanyat d'imatges, esquemes, etc.
Informació que heu d'obtenir i explicar a classe durant la presentació:
-Què és el que provoca el problema que expliquem: producte, mètode, procés, error, mal hàbit.
-Per què ho provoca; és a dir, com actua.
-Com es podria solucionar?
-S'està solucionant?
A part d'aquestes quatre qüestions pots explicar tot el que vulguis, acompanyat d'imatges, esquemes, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada