Qualitat i precisió al dibuix tècnic.

Imatge de Dominique Toussaint a la wikipèdia. 

Representa el pèndol de Foucault a l'hemisferi sud. 

La natura descriu línies perfectes seguint unes lleis que 

reflecteixen l'harmonia de l'ordre de l'univers.

Avui parlarem de la qualitat que exigeix el dibuix tècnic.

Les persones que no estan avesades al dibuix tècnic normalment no es fan una idea de l'elevat nivell de qualitat que s'exigeix quan realitzem un plànol, una vista, una perspectiva... La qualitat no només es refereix a la precisió de les distàncies i dels angles, que ha de ser exacte sense cap bri de tolerància, sinó al traç de les línies, a la netedat del paper, al gruix de les rectes...

Avui dia, la majoria d'arquitectes treballen amb ordinador i impressora (plotter) i la qüestió de la qualitat del traç queda bastant resolta amb les noves màquines, pero es fa necessari, també, ser capaços de desenvolupar manualment aquesta qualitat exigida per a comprendre millor el sentit de perfecció del dibuix tècnic. En algunes universitats (per exemple a la Universidad de Sevilla) els primers cursos d'arquitectura exigeixen als seus alumnes treballar sense impressora, i fins i tot sense regle ni altres instruments de suport del traç.

A continuació, podeu llegir alguns consells mínims per tal d'aconseguir, a força de repeticions, d'esforç i de concentració, la qualitat necessària a qualsevol dibuix tècnic:

Les línies han de ser tan primes i fines com sigui possible. Si són excessivament gruixudes, perden exactitud, ja que ofereixen una imprecisió com a mínim tan gran com el gruix de la línia.

El llapis ha d'estar sempre ben afilat. Un llapis amb la punta arrodonida traça línies excessivament gruixudes i per tant poc precises.

Quan tracem la línia amb el llapis, no hem de fer pressió contra el paper; ja que si ho fem, desgastarem més ràpidament la punta del llapis, i la línia ens sortirà malament (massa gruixuda o doble)

Si ens veiem obligats a esborrar, la goma ha de ser de color blanc i ha d'estar neta; si està bruta, ens esborronarà el paper.

Quan dibuixem, les mans i els regles han d'estar nets; si no ho estan, el dibuix ens sortirà brut.

Hem de saber escollir el llapis adequat al dibuix que volem fer. Cada llapis te un codi que ens informa de la intensitat de la negror amb què traça la línia i de la duresa del carbó.

La taula següent ofereix una mostra dels diferents llapis, del seu codi, de la duresa de la seva mina i de la negror del seu traç. 

Un llapis amb la mina molt dura té l'avantatge que no es "desafila", però tenyeix el paper amb un negre molt clar, i no has de fer massa pressió damunt del paper, perquè si fas massa pressió damunt del paper, el paper es ratllarà, i si després has d'esborrar amb la goma, et quedarà una marca. Per tant, no has de fer pressió.

Un llapis amb la mina tova, pinta amb un color molt negre, però només que facis una mica de pressió amb el llapis sobre el paper, la punta es trenca, deixant un polsim negre que pot embrutar el paper.

Les lletres del codi dels llapis H i B venen del anglès. H ve de "Hard" que vol dir dur. B ve de "black", que vol dir negre. HB vol dir hard-black, és a dir, negre i dur. Com més tova és una mina més negra és. Com més dura és una mina, menys negre és.

La mina més versàtil, és a dir la que va bé per tot, per la seva duresa i negror és la HB. 

Si en comptes de llapis, fem servir portamines, classifiquem llavors les mines pel seu gruix. Normalment les mines dels portamines oscil·len entre 0,5 i 1 mm.

A la següent imatge pots veure les diferents grandàries de les làmines de paper. A cada grandària l'anomenem d'una manera determinada:

ACTIVITATS

Farem uns exercicis per a practicar la qualitat i la precisió del dibuix. Els exercicis que et demanaré a continuació et semblaran molt fàcils, però precisament són fàcils perquè et puguis concentrar en la qualitat i en la precisió, posant en pràctica els consells de més amunt. No et pots desviar ni mig mil·limetre de les dimensions que se't demanaran. El dibuix ha de ser net i polit.

També et demanaré que investiguis uns conceptes ja vistos alguna vegada a matemàtiques i a visual i plàstica i que resulten essencials per a l'elaboració de plànols.

1.- Esbrina què vol dir que una recta és perpendicular a una altra recta, i explica-ho. ¿De quina altra manera es pot dir que una recta és perpendicular a una altra?

2.- Esbrina què vol dir que una recta és paral·lela a una altra, i explica-ho.

2.- En un full DIN A 4 blanc, amb l'ajut d'un regle, d'una escaire i d'un cartabó, dibuixa les següents figures.

A.- Un quadrat de 8 centímetres de costat.

B.- Un triangle equilàter de 4 centímetres de costat.

C.- Dos segments paral·lels, de 7 centímetres cadascun, i separats 2 centímetres entre ells.