Eines

Imatge de Garrettswerve

Abans de començar a construir la maqueta, convé conèixer les eines més importants de l'aula de tecnologia; les eines que serveixen per a convertir en realitat els projectes.

Parlarem, ara, de les diferents tasques que es realitzen quan construïm un projecte al taller. Cada tasca necessita unes eines determinades.

MARCAR: marcar és dibuixar, damunt del material, la línia per on haurem de tallar o serrar. Serveix per a guiar l'eina amb la qual tallarem o serrarem.

Les eines que podem fer servir per marcar són:

La punta de marcar: és una peça amb forma de punxa amb la qual ratllem la línia que després tallarem o serrarem.

Llapis: tots sabem què és un llapis, si bé n'hi ha alguns una mica més grossos que es diuen "llapis de fuster", i serveixen per marcar fusta i altres matèries.

Escaire: no és ben bé igual que l'escaire que vam fer servir en el dibuix tècnic. Aquesta escaire forma un angle recte, és normalment de metall, i està graduada. Es fa servir per a dibuixar línies que formen angles de noranta graus.

Retolador: també sabem tots què és un retolador.

Imatge d'Isabelle Grosjean

.

.

Contrapunxó: és una punxa que serveix per a marcar un foradet que serà el centre d'una circunferència o d'un arc. En aquest foradet hi posarem la punxa del compas.

Imatge de Romary

.

.

Compàs: És com el compàs que es fa servir a dibuix tècnic, però té les punxes més afilades. I com ja sabeu, serveix per a traçar arcs o circunferències, que després farem servir de guies per serrar o tallar.

Regle graduat: Serveix per fer línies rectes, que després serrarem o tallarem.

TALLAR O SERRAR: tallar o serrar és separar part de la matèria d'una peça mitjançant una acció mecànica, fent servir una eina especialitzada. Es realitza per a donar a la peça la forma i les dimensions que ha de tenir. Diem “tallar” quan la fulla de tall no té “dents” i no és necessari fer anar enrere i endavant l'eina per a fer-la servir. Diem “serrar” quan l'eina té dents, i per a fer-la servir cal moure-la endavant i endarrere successivament per a trencar les partícules del material.

Les eines que es fan servir per tallar són:

Tisores: van bé quan els materials són prims: cartolina, paper, tela...

.

.

Imatge d'Andrew Alder

.

.

Cúter: és una mena de ganivet, molt afilat, que serveix per fer talls en làmines de materials tous. Per tal que les línies surtin rectes es pot ajudar del regle. No s'esmola, quan es gasta, una persona experta ha de canviar la fulla de tall.

                                                                                                       Imatge dela viquipèdia

Alicates de tall: són semblants a les tisores, però molt més poderoses. Les fulles de tall són més grosses i resistents i per això poden tallar materials durs com claus i filferros.

Les eines que es fan servir per serrar són:

                                                                                                Imatge dela viquipèdia.
.
.

Xerrac: és llarg, amb la fulla grossa i rectangular, i es fa servir amb una sola mà. Fa talls rectes i llargs en fusta.

                                                                                                      Imatge dela viquipèdia.
.
.

Serra d'arquet: el metall que subjecta la fulla de tall fa forma d'arc. Cal fer servir les dues mans per a utilitzar-la. Les fulles han de tenir les dents apuntant cap endavant. No s'esmola; quan es gasta, cal canviar la fulla de tall. La fulla ha d'estar tensada de manera adequada. És ideal per a talls rectes i curts, en materials durs, com els metalls, encara que també es pot fer servir per a tallar fusta.

Serra de biaixos: S'assembla al xerrac, però va muntada en una mena de suport amb guies adequades per a fer talls de diferents angles. És adequada per a llistons de fusta o de plàstic. No es pot fer servir per a tallar fustes de gran superfície.

.

.

imatge de M. Minderhoud

.

.

Serra de vogir: té la fulla molt prima, com si fos una mena de filferro rígid, tallant, i amb dents. Hi ha diferents tipus de fulles segons el material que vulguem serrar. És ideal per a serrar línies irregulars que formen corbes i que fan girs o canvis de direcció. Servei per tallar materials prims com fulloles. Pot ser manual o elèctrica.

DESBASTAR: De vegades, quan hem marcat una peça i ens disposem a serrar-la, ens adonem que la línia per on hem de serrar està molt lluny dels extrems de la peça. En aquests casos convé primer eliminar part de la matèria que envolta la línia dibuixada, per tal de poder després serrar-la amb més comoditat. Aquesta acció s'anomena desbastar.

Per desbastar podem fer servir:

Imatge de Glenn McKechnie

.

.

Llimes: eines que tenen un mànec i una barra metàl·lica amb la superfície rugosa, amb una mena de punxes que s'anomenen “picat”. Hi ha diferents tipus de picats: bast, entrefí, fi. Per desbastar fem servir el picat bast, que té les punxes més grosses i separades. La barra metàl·lica de les llimes pot ser rodona, plana, triangular, de mitja canya. Si el picat és molt bast, la llima s'anomena “Raspa”.

AJUSTAR: De vegades, després de serrar, ens adonem que el tall no ha quedat perfecte, i que convé eliminar una mica més de matèria per tal que la peça quedi tan exacte com sigui possible. Aquesta operació s'anomena ajustar. Per ajustar fem servir les mateixes eines que per desbastar, ara bé, les llimes ideals són les de picat fi o entrefí.

POLIR: Quan acabem d'ajustar, convé polir la superfície serrada o tallada, perquè quedi llisa i fina. I també es realitza amb llimes de picat fi.

Paper de vidre: també es pot fer servir paper de vidre, que és un paper que té enganxades com unes puntes tallants molt fines i que fa el mateix paper que la llima.

Tela esmerialdora: quan la superfície que polim és metàl·lica, fem servir la tela esmeriladora, que es com el paper de vidre però la base no és de paper sinó de tela, i els grans punxants són més durs i d'una substància que es diu corindó o esmeril.

FORADAR: Foradar, òbviament, és fer un forat.

Les eines que podem fer servir per fer un forat són:

                                                                                                Imatge dela viquipèdia.
.
.

Barrina: Té un mànec i formant 90 graus amb el mànec, una barra metàl·lica amb una rosca acabada en punxa. Serveix per fer forats petits en fusta, que sovint serveixen per a després posar-hi un vis i cargolar-lo.

Imatge de Frobles

.

.

Trepant: És una màquina que fa girar una barra de metàl·lica que té una rosca que talla i que acaba en punxa. El que fa girar la barra metàl·lica (que es diu broca) és un motor elèctric. Hi ha diferents tipus de broca segons el material que vulguem foradar.

Hi ha trepants de taula i trepants de sobretaula.

SUBJECTAR: per a realitzar qualsevol de les tasques que hem explicat abans, hem de subjectar ben fort la peça que treballem, de manera que mentre la treballem no s'ha de poser moure.

Per a subjectar podem fer servir:

                                                                                                          Imatge dela viquipèdia.
.
.

Serjant ( moltes vegades s'anomena erròniament “Sargent”): és una mena de peça metàl·lica, que du normalment una rosca i que s'enganxa al banc o taula de treball subjectant amb força la peça que volem treballa.

Imatge de PinchXiloj

.

.

Alicates: El mànec té el mateix mecanisme que les tisores, però en comptes de fulles de tall, té dues barres de metall amb la boca plana que es tanquen per agafar amb força la peça. També serveixen per a doblegar filferros i metalls.

Imatge de De Benutzer a la viquipèdia

.

.

Cargol de banc: Està collat a la taula o banc de treball. Té una barra que girant-la fa obrir o tancar unes boques metàl·liques que són les que subjectaran la peça. Una de les boques és fixa i l'altre és la que es mou, acostant-se o allunyant-se, per tancar o obrir.

MUNTAR I DESMUNTAR: De vegades hi ha unions entre peces que són desmuntables, és a dir estan unides amb cargols i femelles que es rosquen i es desenrosquen. Les eines per a muntar i desmuntar poden ser:

                                                                                                           Imatge dela viquipèdia.
.
.

Claus: són eines de diferents formes i dimensions que serveixen per a cargolar i descargolar cargols, femelles... Exemples de claus poden ser la clau anglesa, les claus fixes, la clau Allen...

                                                                                                    Imatge dela viquipèdia.
.
.

Tornavís: té un mànec amb una barra de metall acabada en en una superfície plana o en una superfície en forma d'estrella. Serveix per a cargolar o descargolar, introduint la punta dins del cap del vis i fent-lo girar segons convingui.