FUSTA, METALLS, PLÀSTICS, CERÀMICS...

imatge de Meursault2004  a la viquipèdia


FUSTA

TIPUS DE FUSTA


Podríem fer una primera divisió de la fusta dient que hi ha fusta natural i fusta artificial. 

La fusta natural és la fusta tal com surt del tronc de l'arbre; l'únic que fem amb ella abans de vendre-la és tallar-la. Es pot tallar en forma de taulers o de llistons.
La fusta artificial es fa a partir de trossos petits de fusta natural, que es barregen amb resines i coles, per posteriorment donar-li la forma que ens vingui de gust.




Dins la fusta natural, podem fer una altra divisió:

La fusta tova, que és la que obtenim del tronc dels arbres anomenats coníferes, que són aquells que tenen les fulles en forma d'agulles, i que en cap època de l'any no es queden sense fulles; per exemple, els pins, els avets, els cedres, els xipresos. La fusta tova és una mica menys densa que la dura.

La fusta dura, que és la que obtenim del tronc dels arbres anomenats frondoses, que tenen les fulles planes; molts d'ella, a la tardor, es queden sense fulles. Per exemple, els plàtans (els que hi ha a la Rambla), els pollancres, els castanyers, les alzines, els roures...

Dins la fusta artificial, tenim tres exemples importants de fustes:

El contraplacat: És un tauler de fusta artificial que s'elabora amb capes fines de fusta, enganxant les fibres transversalment, les unes damunt de les altres, amb resina sintètica, i amb molta pressió i calor durant el procés de fabricació.

El conglomerat: Són taulers formats per petites estelles de fusta o serradures, barrejades amb cola.


El DM: Són anomenats taulers de Densitat Mitjana, i estan formats per fibres aglomerades amb resines sintètiques en sec, amb molta pressió i calor. Les fibres han estat desfibrades prèviament i se'ls ha tret la lignina (un producte marronós del tronc). 


Tauler de DM (imatge de Vaderluck a la viquipèdia)

ORIGEN I OBTENCIÓ DEL MATERIAL

Com ja saps, la fusta surt dels troncs dels arbres, els quals són talats, esbrancats, desescorçats, asserrats, i transportats fins als punts on se'ls convertirà en productes acabats.

PROPIETATS

La fusta és un material resistent, tenaç, bastant elàstic quan pateix un esforç de flexió, lleuger comparada amb altres materials, combustible, aïllant.

APLICACIONS (per què la fem servir)

La fusta la fem servir principalment per a construir mobles, per a fabricar paper, per a construir pilars o bigues en determinades construccions, portes, mobles, mànecs...
.
.
.
METALLS

TIPUS DE METALLS


A la tecnologia, dividim els metalls entre "fèrrics" i "no fèrrics". 
Els metalls fèrrics són els que contenen ferro. 
Els metalls "no fèrrics" són els que no contenen ferro. 
Aquesta divisió la fem perquè el ferro és un metall molt usat dins la tecnologia, i la seva importància és molt gran.
Dins dels metalls fèrrics tenim l'acer i les foses.
L'acer és un aliatge.
Un aliatge és la barreja de dos metalls; o la barreja d'un metall amb un "no metall". Els dos components de l'aliatge es fonen, i quan estan en estat líquid es barregen. En refredar-se esdevenen un material nou format pels dos components.
L'acer és un aliatge format aproximadament per un 1% de carboni i un 99% de carboni. Aquests percentatges poden oscil·lar una mica; el carboni pot anar des d'un 0,7% fins a un 2%. 
Si tinguéssim un 100% de ferro i gens de carboni, tindríem un material excessivament plàstic i tou, i no ens serviria per a construir bigues. 
Si per contra decidíssim posar un 20 o un 30% de carboni i la resta ferro, tindríem un material massa fràgil. 
La proporció que ens dóna un acer més resistent és la del 1% de carboni i 99% de ferro.

Les foses tenen els mateixos components que l'acer però en una altra proporció: un 3, 4 o 5% de carboni i la resta ferro. Les foses no són tan resistents com l'acer.

De vegades a l'acer de li afegeixen miques d'altres components per a millorar les seves propietats i la seva resistència a oxidar-se.

Dins dels metalls "no fèrrics" els més importants són el coure, que és de color vermellós i que es fa servir per a construir cables elèctrics a causa de la seva bona conductivitat elèctrica.
També tenim els aliatges del coure:
Bronze: que és un aliatge de coure i estany.
Llautó: que és un aliatge de coure i zinc.

L'alumini, i els seus aliatges, tenen molta importància perquè pesen poc i tenen una bona resistència pel poc pes que tenen.

ORIGEN I OBTENCIÓ DEL MATERIAL

Els metalls provenen del minerals. Algunes roques tenen dins dels seus components els metalls que ens interessen; aleshores mitjançant la mineria, en mines subterrànies o a cel obert, extraiem el mineral ric en metall que anomenem "mena"; la part de la roca que té poc contingut en metall i que no interessa s'anomena "ganga". 
Posteriorment es procedeix a fondre la mena i a separar el metall de l'escòria. L'escòria és la part del mineral que no és metàl·lica.
Un cop obtenim el metall, s'intenta purificar al màxim.

PROPIETATS

Els metalls són sòlids a temperatura ambient, lluents, resistents, tenaços, més densos que l'aigua, conductors de la calor i de l'electricitat.

APLICACIONS

Els fem servir per construir bigues, pilars, màquines, cables...
.
.
.

PLÀSTICS

TIPUS DE PLÀSTIC

Una possible divisió entre els plàstics és la que reflecteix l'esquema superior. Els plàstics es poden dividir en termoplàstics i termostables.
Els termoplàstics no són tan resistents ni tan durs com els termostables, i tenen l'avantatge que es poden fondre i solidificar tantes vegades com ens vingui de gust.
Els termostables són més resistents i més durs que els termoplàstics; fins i tot són més resistents a la temperatura; ara bé, només es poden fondre una vegada, en el moment de la fabricació del producte; posteriorment, qualsevol intent de fondre'l podria espatllar el material.
A l'esquema superior, tens diferents exemples de cada tipus de plàstic.

ORIGEN I OBTENCIÓ DEL MATERIAL

El plàstic prové de derivats del petroli, i també es pot fabricar a partir de carbó i de gas natural.
Un cop tenim el material provinent del petroli o del gas, el "monòmer", la indústria plàstica mitjançant un procés que s'anomena polimerització fabricarà el plàstic. Un cop tenim el plàstic en forma de píndoles, la indústria novament fabricarà les peces de plàstic a partir de les píndoles de plàstic.

PROPIETATS 

Els plàstics són lleugers, flexibles, no s'oxiden, són aïllants de l'electricitat. En general no són resistents a la temperatura, encara que els termostables sí.

APLICACIONS

Tots tenim en ment la multitud de productes que podem fabricar amb plàstic. A l'esquema de més amunt en pots llegir uns quants.
.
.
.
CERÀMICS

EXEMPLES DE MATERIALS CERÀMICS


ARGILA

Està formada per uns productes minerals que s'anomenen silicats d'alumini hidratats. Si la barregem amb aigua, és molt plàstica i això permet donar-li forma. Si l'escalfem en un forn per damunt dels 800º aconseguim endurir-la molt.

PORCELLANA

La porcellana té un procés de fabricació molt semblant al de l'argila, però la seva matèria primera és caolí, feldespat i quars; i s'escalfa fins a una temperatura de 850º a 900º. És de color blanc.


VIDRE

La matèria primera del vidre és aproximadament la sorra de la platja; és a dir, silice, calcària, i carbonat de sodi. S'escalfa a 1500º, temperatura a la qual es fon la sorra, i a partir d'aquest moment se li dóna forma.

CIMENT

Està format per calcària i argila, i té la característica que quan es mulla, un cop s'asseca, s'endureix, i queda com una pedra.

ORIGEN I OBTENCIÓ DEL MATERIAL

Els ceràmics s'obtenen de la terra. El ciment normalment es fabrica, barrejant adequadament els components.

PROPIETATS 

Els productes ceràmics són durs, una mica fràgils, aïllants, densos, no s'oxiden.

APLICACIONS

Totxanes, gerros, plats, tasses, rajoles...





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

popstrap.com