2.2 La manera correcta de fer servir internet. Perills de la xarxa.

L'ús dels ordinadors, i la xarxa d'internet, ha significat una millora en les comunicacions entre les persones; ara bé, com en tota millora, si no fem les coses bé, podem prendre mal.

És per això que convé conèixer els perills als quals un mal ús ens podria abocar. 
Durant aquest curs, als cursos que vindran, i al llarg de tota la vida en general, hauràs de fer servir internet; per això és necessari que aprenguis a fer servir de manera correcta els serveis que ens ofereix la xarxa, i que coneguis els perills als quals estem exposats si no fem les coses bé.

Per evitar accidents, quan aprenem a conduir, ens ensenyen les normes de circulació. De la mateixa manera, és necessari conèixer les normes de comportament a la xarxa per a poder gaudir de tots els avantatges que internet ens ofereix, i també per a posar aquests avantatges al servei de la humanitat.

Quan estiguis connectat a internet, has de pensar que la situació és la mateixa que viuries si estiguessis enmig d'un carrer en una gran ciutat. T'has de comportar igual de bé com et comportaries en aquesta gran ciutat; respectant a qui hi trobis, ajudant-los, si cal, i demanant ajuda a les persones adequades (si ho arribes a necessitar). També hauràs de vigilar amb la gent desconeguda igual com faries en aquesta gran ciutat. 
No et pots refiar de la primera persona que et trobis. Si estiguessis en aquesta ciutat, no donaries les claus de casa teva a qui no coneguessis; ni la teva tarja de crèdit, ni cap dada que posés en perill la teva seguretat.
I de la mateixa manera com, quan camines per la ciutat, tens una identitat, i un carnet o un document que acredita qui ets i com et dius, quan estàs a internet, tens també una IP que pot identificar qui ets; internet no és pas una selva on les persones s'hi endinsen de manera anònima com molts es pensen.

Un cop hem vist clar que hem d'entrar a internet amb una actitud cívica (una actitud que ens mou a ser bons ciutadans, i bons companys de tothom qui ens trobem), anem a conèixer alguns perills concrets de la xarxa que hem d'evitar de totes totes.

 

Podríem començar pensant en tot allò que...

... QUE NO HEM DE FER:

Molestar o assetjar un company, o a qualsevol altra persona, quan potser em pensava que feia broma (o una trapelleria menor).

Per exemple, expressar de manera pública (en un blog, metroflog, fotolog, facebook, youtube, o qualsevol altre mitjà), una burla, o un menyspreu, o qualsevol atac vers alguna persona, es pot arribar a considerar un delicte, i podria comportar conseqüències fins i tot judicials. I  potser la persona que fa això, es pensa que està fent una broma sense importància.

Entrar al correu electrònic d'un altre, després d'esbrinar-li la contrasenya.

És un delicte, i actualment hi ha sentències judicials amb condemnes; tot i que els que han comès aquest error, segurament no es pensaven que fos tan greu.

Amenaces per mail (anònimes o no) quan potser em pensava que feia una broma.

Hi ha certes amenaces que també són un delicte, encara que la intenció hagi estat la de fer una broma. I ni que es facin de manera anònima, cal saber que internet no és anònim. Amb una ordre judicial, la policia pot accedir al servidor que ens subministra el servei; i fins i tot si un va a un ciber, hi poden haver maneres de conèixer la identitat dels qui amenacen (càmeres de seguretat, l'IP amb el qual s'ha entrat a d'altres webs o correus personals que coincideix amb l'IP amb el qual s'ha efectuat l'amenaça, etc.)

Penjar la fotografia (o vídeo) d'un menor d'edat a internet sense el permís dels seus pares.

Tot i que normalment no passa res, perquè no hi ha denúncia; cada vegada que algú penja en una web o blog la imatge d'un menor d'edat, necessita el permís dels pares del menor per no incórrer en un problema greu en cas de denúncia. Si la imatge és d'un adult, i en un lloc públic, el tema és més complex i caldria consultar un advocat per saber què cal i què no cal. Normalment, si l'adult és famós, no té dret a reclamar cas que la imatge està presa en un espai públic. Si no és famós, si que pot reclamar, perquè es considera que la imatge d'una persona no famosa no és de domini públic (segons sentències precedents) Si la imatge s'ha pres en un espai privat (a casa del fotografiat, per exemple), no es pot penjar la imatge sense permís, tant si el fotografiat és menor com si no. I si la imatge és d'un menor, sempre cal el permís dels pares, sigui en àmbits privats o no.

Plagiar.

Copiar treballs d'internet, fent-los passar per propis, és un delicte; sobretot si després se'n treu un rendiment econòmic. L'únic que puc fer amb la informació trobada a internet és transformar-la (reescriure-la amb les meves paraules) i citar sempre les fonts (és a dir, reconèixer que la informació l'he obtinguda allà on l'he obtinguda apel·lant al dret de cita).

Fer servir imatges amb Copy Right (Drets de còpia)

Si penjo al meu blog, web, o publicació en paper... imatges obtingudes del google, haig de demanar abans permís al fotògraf; si no ho faig, el fotògraf em podria denunciar per fer servir una imatge que és seva sense el seu permís; això seria més greu si el meu espai web, a on hi penjo la imatge, em proporciona diners (per la publicitat o pel que sigui), o si faig servir la foto per a una revista o llibre que després faré públic i vendré.
Per evitar aquest problema tinc dues solucions: la millor, fer jo mateix la fotografia amb una càmera digital. Una altra possibilitat és anar a algunes webs de confiança que ofereixin fotografies lliures de drets; per exemple http://www.freefoto.com. O la mateixa Wikipèdia. De tota manera, cal llegir la lletra petita, perquè potser ens permeten fer servir les imatges per treballs en paper, però no per a llocs web.

Col·laborar a la difusió de material pirata o il·legal, penjant-lo al meu blog o facilitant-ne la descàrrega.

Si tenim un blog, o web, o espai, que facilita la descàrrega il·legal de pel·lícules, música, o imatges amb CopyRight, ens convertim en còmplices del delicte i podem ser denunciats.

Apologia a diversos delictes (terrorisme, etc.)

Hi ha hagut judicis contra persones, pel fet que aquestes han escrit a pàgines web, fòrums, etc. A favor del terrorisme, del genocidi, o en contra d'alguna personalitat o símbol. Cal saber que si no vigilem la nostra expressió escrita, podem tenir problemes molt greus que potser no hauríem sospitat mai que arribaríem a tenir.

Ara pensarem una mica en tot allò que...

...ENS PODEN FER.

Suplantar-nos la identitat.

Si pengem fotografies nostres a blogs, al facebook, a webs... correm el risc que algú les faci servir per crear-se una identitat falsa i comportar-se de manera incorrecte comprometent la nostra imatge. El mateix pot fer amb les nostres dades. Com més dades nostres fem públiques, més informació proporcionem a qui la pugui fer servir malament. Hi ha qui ha rebut represàlies per actes que no ha comès ell, sinó algú que s'ha fet passar per ell utilitzant imatges i informació trobada a internet.

Obsessionar-se amb nosaltres i agredir-nos d'alguna manera.

Tot i que no és tan freqüent, alguna vegada ha passat. Hi ha individus amb problemes psicològics que entren a la xarxa i s'obsessionen amb les imatges i les vides que algunes persones pengen a blogs, webs, facebook, etc. És important no publicar dades que puguin donar pistes d'on vivim, de l'escola a la que anem, o en general d'algun lloc on puguem ser localitzats; perquè l'accés a internet és lliure i gratuït, i accessible per a sans i malalts, per a persones honestes i per a persones amb males intencions. Els menors d'edat acostumen a ser preses preferents d'aquesta mena de personatges. És per això que cal no prendre's a la lleugera el consell de no penjar imatges ni dades. I, òbviament, és importantíssim no quedar amb ningú que hàgim conegut a través de la xarxa, ni proporcionar adreces o telèfons. A internet, passa sovint que algunes persones es construeixen identitats falses per a presentar-se com el que no són, fins al punt d'arribar a quedar amb algú amb intencions negatives, o com a mínim poc clares.

Introduir-nos virus a l'ordinador per a malmetre'l o per a controlar-lo des de lluny.

Existeixen seqüències de programes que es poden distribuir per diversos mitjans (correus cadena, a través de xats, de messenger, de mails de desconeguts o fins i tot de coneguts) i que s'instal·len al nostre ordinador, permetent que algú des de lluny (la persona que ens ha enviat el virus) controli el funcionament del nostre ordinador (inclosa la webcam). D'aquesta manera, a banda de conèixer i copiar tot el que tenim a l'ordinador, pot engegar la webcam, malgrat que ens sembli que la tenim apagada, i enregistrar les imatges de tot el que passa per davant de la cam. De vegades, alguns delinqüents, han arribat a fer servir aquestes imatges (sovint íntimes, de quan un es canvia de roba o torna de la dutxa) per amenaçar de difondre-les si la víctima no els proporciona diners o si no accedeix a fer el que sigui davant de la webcam. És essencial que quan un es troba en aquesta situació, ho comuniqui de seguida a la policia, als pares o a algun adult de confiança; perquè a internet, l'anonimat no existeix i per a les autoritats és força fàcil i ràpid descobrir l'adreça de qui delinqueix a través de la xarxa.

Per evitar l'acció d'aquest tipus de virus, és convenient cobrir la webcam, quan no es fa servir, amb alguna peça de roba (o donar-li la volta), a banda d'evitar d'obrir els correus de desconeguts; i els correus cadena, ni que procedeixin de coneguts.

Rebutjar-nos, d'aquí a un temps, en una entrevista de treball, o en algun àmbit que ara mateix no tenim previst.

Tota la informació que fem pública a facebook, als blogs, a les webs, etc. pot ser utilitzada per un futur treballador de la selecció de personal d'una empresa per a decidir si ens contracta o no. 
Potser no serà una empresa, potser en el futur ens interessarà apuntar-nos a alguna institució (encara que en aquest moment ens sembli que no) que ens prejutjarà a causa de la nostra vida privada que haurem fet pública. No sempre és possible esborrar tots els rastres que deixem als diferents racons d'internet. Se'ns pot oblidar que hem penjat alguna foto, o que hem escrit alguna cosa poc adequada en algun blog del qual potser no tenim ja el control per esborrar el que hem posat, quedant d'aquesta manera exposats d'una manera pública i permanent. Igualment, qualsevol imatge o escrit que pengem de manera pública algú ens el pot copiar.
Per evitar això, és important no fer servir mai el nostre nom real. Convé utilitzar un nick, o un pseudònim, així com evitar penjar imatges que puguin identificar-nos. Cal no donar pistes de qui som, a banda de comportar-nos d'una manera cívica que mai ningú no ens pugui retreure. La nostra identitat ens acompanyarà tota la vida i és important tractar-la bé i protegir-la d'una exhibició que no ens aportaria res de positiu (almenys, mentre siguem menors d'edat i no destaquem de manera pública per cap mèrit esportiu, cultural, científic, etc.)

Fer servir les nostres imatges per fer-nos burla, comprometre'ns, o fer-nos xantatge.

Un altre perill de publicar imatges nostres a internet és el fet que algú, per enveja, gelosia, esperit de revenja, o pura diversió, decideixi fer-les servir per a burlar-se de nosaltres. Tot i que hi ha mitjans per a denunciar aquestes persones, convé evitar aquesta vulnerabilitat renunciant a penjar imatges nostres, almenys mentre no siguem adults i tinguem prou perspectiva de la nostra vida com per a valorar si acceptem de córrer aquest risc o no.

Robar-nos a través del nombre de la tarja de crèdit, o vendre'ns productes que no hem comprat.

Un altre dels perills, que sovint es materialitza, és el fet que alguns delinqüents fan servir els DNI's que troben a la xarxa, o fins i tot targes de crèdit, en els casos de la gent que les té penjades en algun lloc o que no té l'ordinador protegit dels programes espia, per a comprar en el nostre nom qualsevol producte, convertint-nos en deutors d'uns productes dels quals ells s'han beneficiat; o demanant crèdits en el nostre nom, o qualsevol altre robatori. Convé, per tant, no penjar informació personal enlloc.